Llengües karirí

Llengües karirí

Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Brasil
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macrogê
Codis
ISO 639-3	kzw
Glottolog	kari1254
Ethnologue	kzw
Linguist List	kari
IETF	kzw

Les llengües karirí, sovint considerades com a dialectes d'una única llengua, són un grup de llengües mortes, parlades al Brasil fins a la meitat del segle xx. Actualment els 4000 kariris que encara formen part del grup ètnic són monolingües en portuguès, encara que alguns pocs coneixen frases comunes i noms de plantes medicinals en la llengua original.

Les quatre llengües karirí conegudes són:

1. el Kipeá (Quipea, Kirirí, Karirí Xokó, Xukurú-Karirí) (NE Bahia, Sergipe, grup ètnic: 1830 persones)
2. el Kamurú (Camuru) (E Bahia)
3. el Dzubukuá (Dzubucua) (illes del riu São Francisco al N Bahia)
4. el Sabujá (Sapoyá o Pedra Branca) (Centre de Bahia)

Existeixen descripcions gramaticals breus del Kipeá i el Dzubukuá. Del Kamurú i del Sabujá, només se'n conserven llistes de vocabulari.

Ribeiro va establir mitjançant l'anàlisi morfològica que existeix un parentiu probable amb les llengües gê, per la qual cosa usualment es considera que les llengües karirí constitueixen una branca de la macrofamília macro-gê. Greenberg, d'altra banda, les considera emparentades amb les llengües tupí, tot i que la seva hipòtesi no rep tant de suport com la de Ribeiro.

Els noms Xokó i Xukurú poden resultar confusos perquè s'han aplicat a llengües i pobles diferents del NE del Brasil.^[1]

Seguidament hi ha un llistat de les llengües i dialectes llistats per Loukotka (1968), inclosos alguns noms de varietats no atestades.^[2]

• Kariri / Quipea / Cariri - parlat originalment a la Serra dos Velhos, a l'estat de Paraíba i més tard a Missão Velha, Missão Nova, Milagres, Crato, i altres, als estats de Paraíba, Pernambuco i Ceará.
• Kiriri / Dzubucua / Quiriri - parlat originalment a les illes del riu São Francisco prop de Cabrobó, a l'estat de Pernambuco.
• Sapuyá / Sabuya - originalment parlat a la Serra Chapada i més tard a Caranguejo, a l'estat de Bahia.
• Kamurú - parlat originalment al riu Pardo i a Pedra Branca.

Varietats no atestades:

• Iñamum - parlat a l'illa Inhamum, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.
• Quesque - parlat al riu Pajeú, a l'estat de Pernambuco.
• Abacatiara - parlat en una illa del riu São Francisco, també a l'estat de Pernambuco.
• Icozinho - parlat a la confluència del riu Salgado amb el Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Icó - parlat als rius Salgado, Piranhas i Peixe, a l'estat de Ceará.
• Calabaça - parlat al riu Salgado, a l'estat de Ceará.
• Cariú - parlat als rius Cariús i Bastiões, a l'estat de Ceará.
• Corema - parlat al riu Piancó, a l'estat de Paraíba.
• Jucá - parlat al sud del riu Jaguaribe i prop de l'Arneiroz, a l'estat de Ceará.
• Ichú / Ansus - parlat a prop dels aiguaneixos del riu Salgado, a l'estat de Ceará.
• Ariú / Peba - parlat als rius Piranhas i Sabugi, a l'estat de Paraíba.
• Bultrin - parlat a la Serra da Borborema, a l'estat de Paraíba.
• Quixexeu - parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Quixelu - també parlat al riu Jaguaribe, a l'estat de Ceará.
• Aracapa - parlat a l'illa Aracapa, al riu São Francisco, a l'estat de Pernambuco.

El Tumbalalá, una llengua actualment també extingida, sense atestar i sense classificar, conté paraules d'objectes rituals usats en la seva religió toré que semblen ser d'origen Karirí, com ara pujá, kwaqui, o cataioba.^[3]

Les llengües karirí difereixen de manera important de la resta de llengües macro-gê en qüestió de sintaxi. Mentre que gairebé totes les branques de la família macro-gê són llengües SOV, postposicionals i són llengües de nucli final, en les quals el complement d'una frase (ja sigui nominal, verbal, preposicional, etc.) precedeix el nucli de la mateixa frase i, per tant, en construccions possessives el posseïdor precedeix al posseït. Les llengües karirí, en canvi, són majoritàriament VOS (encara que existeixen nombrosos casos de VSO), preposicionals i no són predominantment de nucli final.^[4]

Un fet interessant del karirí xokó o kipeá és que sembla ser l'única excepció testimoniada d'una llengua de verb inicial amb negació postverbal:^[5][6]

netso-kié di-dè i-ña

ser.vist-NEG seva-mare 3SG-per

'La seva mare no va ser vista per ell'

Loukotka (1968) va llistar els següents ítems bàsics de vocabulari del karirí.^[2]

glossa	Quipea	Dzubucua	Sapuya	Kamurú
orella	beñe	beñé	penix	benyen
dents	dza	dza	zá	zah
llengua	nunu	nunú	nunü	nunuh
mà	amísa	musang	musoé	musang
aigua	dzu	isú	dzú	dzu
pedra	kro	kro		kro
sol	ukie	uxe	uché	uchih
lluna	kayaku	kayakú	gayakú	gayakúh
estrella	bati	bathü	bathü	batthüh
arbre	bewó	tsi	tsui
tabac	badze	paewi	poyú
pot		ruñu

Paraules enregistrades per Wilbur Pickering el 1961 de João Manoel Domingo, habitant de Mirandela, Banzaê, estat de Bahia:

• Manlleus de les llengües macro-gê orientals:^[7]

• Manlleus del tupinambá:^[7]

• Manlleus del portuguès a través del tupinambá i d'altres llengües intermediàries:^[7]

• Adam, Lucien. Matériaux pour Servir à l'Etablissement d'une Grammaire Comparée des Dialectes de la Famillle Kariri (en francès). París: Bibliothèque Linguistique Américaine (Vol. 20), 1897. 
• Ribeiro, Eduardo. (2002) 'O marcador de posse alienavel em Kariri: um morfema macro-je revisitado'. Revista Liames, 2: 31-48.
• Rodrigues, Ayron D. «6. Macro-Jê». A: Alexandra Y. Aikhenvald & R. M. Dixon. The Amazoninan Languages (en anglès). 1ª. Cambridge University Press, 1999, p. 165-206. ISBN 0 521 57021 2. 
• Dryer, Matthew S. «Universals of negative position». A: Studies in Syntactic Typology (en anglès). Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1988, p. 93-124. ISBN 90-272-2891-4. 

• Vocabulari Karirí-Xukurú
• Vocabulari Xukurú
• Vocabulari Karirí
• Vocabulari Kirirí
• Convencions de les glosses de Leipzig